La següent informació ha estat elaborada, conjuntament, pels equips professionals d’ALLEM, DINCAT Associació Empresarial d’Economia Social, AMMFEINA i el Clúster Créixer, tot comptant amb el suport expert i l’ assesorament jurídic de Santiago Lesmes, en base al marc legislatiu vigent i de diversos dictàmens i informes jurídics.
La guia i altres materials de suport estan disponibles al següent enllanç:
http://contractacioinclusiva.blogspot.com.es
Créixer en contractació inclusiva per la ocupació de persones amb discapacitat amb especials dificultats
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix (article 27) el “dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement escollit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat”. Aquest és precisament l’objectiu de la present guia: fomentar la inclusió laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats.
La contractació pública representa aproximadament el 18’5% del PIB. La importància econòmica del mercat públic el converteix en un instrument molt potent de la política econòmica i social de la qual forma part.
Es tracta en conseqüència d’aplicar el concepte de contractació pública socialment responsable, segons recomana la Comissió Europea, i que inclou múltiples aspectes, com el comerç just, l’equitat de gènere, o el treball infantil, entre d’altres. Però en la situació actual, després d’un llarg període de crisi econòmica, una de les prioritats de les Administracions Públiques que vulguin incorporar criteris de responsabilitat social en les seves contractacions és la inclusió laboral de persones amb especials dificultats d’ocupació.
Aquest lloable objectiu es troba plenament emparat per la legislació vigent, i de manera més notòria en la nova Directiva europea sobre contractació pública habilita la possibilitat de realitzar contractes públics que tinguin com a principal finalitat la inclusió laboral de persones amb especials dificultats d’ocupació, així com la via d’introduir reserves de contractació a centres especials de treball, incorporar exigències de solvència tècnica específica, o incloure criteris d’adjudicació o condicions d’execució de caràcter social.
En els termes que estableix la Llei General de Drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2013, resulta no solament una facultat sinó un deure l’adopció de mesures per prevenir o compensar els desavantatges ocasionats per la discapacitat com a garantia de la plena igualtat en el treball (article 40).
Així mateix, cal assenyalar que les persones amb discapacitat amb especials dificultats per la inclusió laboral pateixen nivells molt superiors d’atur i desocupació, tot suposant aquesta realitat una greu discriminació i una pèrdua bàsica en la seva realització personal i autonomia. També es destaquen els importants beneficis socials i econòmics que reporten al conjunt de la societat la seva participació en el món del treball.
La contractació pública socialment responsable per la inclusió laboral:concepte, realitat i retorn
El concepte de contractació pública socialment responsable
Les contractacions públiques socialment responsables (CPSR) es refereixen a les operacions de contractació que tenen en compte un o més dels següents aspectes socials: oportunitats d’ocupació, treball digne, compliment amb els drets socials i laborals, inclusió social (incloses les persones amb discapacitat), igualtat d’oportunitats, disseny universal i accessibilitat, consideració dels criteris de sostenibilitat, incloses les qüestions de comerç ètic i, un compliment voluntari més ampli de la responsabilitat social de les empreses (RSE), alhora que es respecten els principis consagrats en el Tractat de la Unió Europea (TUE) i les Directives de contractació. Les contractacions públiques socialment responsables poden ser una eina molt eficaç per avançar en el desenvolupament sostenible i per assolir els objectius socials de la UE (i els Estats membres) .
Les contractacions públiques socialment responsables cobreixen una àmplia escala d’aspectes socials, els quals poden tenir en compte les entitats adjudicadores en l’etapa apropiada del procediment de contractació. Els aspectes socials poden combinar-se amb els aspectes ecològics en un enfocament integrat cap a la sostenibilitat en les contractacions públiques.
La contractació pública socialment responsable com a generadora d’oportunitats de treball per a persones amb discapacitat amb especials dificultats
La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix (al seu article 27) el “dret de les persones amb discapacitat a treballar, en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant un treball lliurement escollit o acceptat en un mercat i un entorn laborals que siguin oberts, inclusius i accessibles a les persones amb discapacitat”.
La prioritat ha de ser sempre la inclusió laboral sense discriminacions de cap tipus i, per això,el text refós de la Llei General de Drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2013 defineix l’adopció de mesures per prevenir o compensar els desavantatges ocasionats per la discapacitat com a garantia de la plena igualtat en el treball (article 40):
“Per a garantir la plena igualtat en el treball, el principi d’igualtat de tracte no impedeix que es mantinguin o s’adoptin mesures específiques destinades a prevenir o compensar els desavantatges ocasionats per motiu o per raó de discapacitat”.
Tanmateix, si bé el treball és una eina clau per assolir la plena autonomia i realització de les persones i, es tracta d’una dimensió fonamental en la qualitat de vida de les mateixes, no totes les persones tenen les mateixes possibilitats per accedir al mercat laboral ordinari i és en aquests casos en els quals els Centres Especials de Treball cobren un paper determinant en la creació i manteniment de llocs de treball per a persones amb discapacitat amb especials dificultats.
Per tant, les administracions públiques poden exercir un paper clau en la promoció de la generació d’oportunitats de treball per a les persones amb discapacitat amb especials dificultats mitjançant la contractació, per diverses vies:
- Contractant internament, a la pròpia administració, persones amb discapacitat amb especials dificultats, adoptant les mesures necessàries per prevenir o compensar els desavantatges ocasionats per la discapacitat com a garantia de la plena igualtat en el treball.
- Promovent que les empreses privades compleixin amb la quota de reserva de llocs de treball per a persones amb discapacitat i vagin més enllà de les seves obligacions.
- Incentivant la contractació i compra a CET, per part de les empreses adjudicatàries dels concursos públics que aquelles realitzin.
- Incorporant clàusules socials i altres criteris de CPSR que s’orientin a contractar serveis amb Centres Especials de Treball, les quals prioritzin la incorporació laboral de persones amb discapacitat amb especials dificultats.
Per impulsar aquestes vies, la contractació pública socialment responsable és una eina eficaç i adient.
La realitat de l’atur i l’ocupació entre les persones amb discapacitat amb especials dificultats
Les persones amb discapacitat amb especials dificultats per accedir a un lloc de treball pateixen un greu risc d’exclusió social, encara més en l’actualitat, degut a la continuada crisi que estem vivint.
Persones amb discapacitat
Segons l’informe “Les persones amb discapacitat i el mercat de treball a Catalunya, UGT, 2014” legalment reconeguda, 37.391 persones més que al 2012. Això significa que el 6,8% de la població catalana té alguna discapacitat legalment reconeguda.
Pel que fa a la població amb discapacitat en edat laboral (16 a 64 anys) hi havia 259.539 persones, una mica més de la meitat del total de les persones amb discapacitat reconeguda (el 50,5%), de les quals el 46,9% eren dones i el 53,1% eren homes. Per grups d’edat, la major part se situa entre els 45 i els 64 anys, representant el 36,8% del total de les persones amb discapacitat en edat laboral el col·lectiu entre els 55 i els 64 anys. En canvi, els menors de 35 anys només representen el 15,3%.
Si ens fixem en les dades d’activitat laboral, existeixen grans diferències amb la població sense discapacitat: segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 39% de les persones amb discapacitat en edat laboral de Catalunya es troba en situació d’activitat, davant del 81% de la població sense discapacitat.
Respecte a les dades sobre l’atur, amb data de 30 de setembre de 2014, a Catalunya 10.485 persones treballadores amb discapacitat estaven registrades a l’atur, un 3,7% més que un any enrere.
La contractació de les persones amb discapacitat és gairebé testimonial en el conjunt de la contractació realitzada a Catalunya: els 9.494 contractes signats per persones amb discapacitat entre gener i octubre de 2014 representen només el 0,46% del total de la contractació realitzada al país al mateix període. Si tenim en compte que la població amb algun tipus de discapacitat a Catalunya potencialment activa suposa el 5,21% del total de la població entre 16 i 65 anys, podem afirmar que la taxa de contractació de les persones amb discapacitat està molt per sota de la mitjana general de contractació.
El 96% dels contractes efectuats durant l’any 2014 s’han fet sota mesures positives. O sigui, que pràcticament la totalitat de la contractació realitzada a les persones amb diversitat funcional s’ha fet en centres de treball o ha esta bonificada.
En aquest sentit, aquest increment no s’ha produït en tots els col·lectius de persones amb discapacitat. L’any 2013, la plantilla de persones amb discapacitat als CET de Catalunya era de 13.227 treballadors, amb la següent distribució:
Dels 1.047 llocs de treball creats a CET de Catalunya, entre els anys 2011 i 2013, el 64% donen feina a persones amb discapacitat física o sensorial amb un grau de discapacitat inferior al 65%. Persones que, en molts casos, podrien accedir a un lloc de treball a l’empresa ordinària.
Els treballadors amb discapacitat amb especials dificultats sumen un 67% del total de la plantilla de CET i perden pes de forma progressiva al llarg dels anys, quan el treball protegit va néixer com un recurs per a aquestes persones. Les dades evidencien la urgència de dissenyar ajuts i incentius en funció de les necessitats específiques de suport del treballador o treballadora.
L’impacte positiu i el retorn econòmic i social que genera l’ocupació de les persones amb discapacitat als CET d’iniciativa social
Respecte a l’impacte i retorn econòmic dels centres especials de treball, diversos estudis posen en evidència la seva gran aportació a la societat.
Representen una eina eficaç per combatre l’exclusió social i per promoure la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat amb especials dificultats i suposen d’una banda, una inversió amb els fluxos econòmics generats a l’erari públic i, d’altra banda, un estalvi en protecció social.
Els centres especials de treball no representen una càrrega per a la societat, sinó un valor afegit tant a nivell social com econòmic. A més, suposen una oportunitat per a la dinamització econòmica del territori, desenvolupant activitats lligades a la seva realitat i necessitats:
Per cada euro invertit (1€) per les administracions públiques, els CET d’iniciativa social sense afany de lucre retornen a la societat entre 3,66 € i 4,49 € (segons estudis SROI realitzats per part de difrents Centres Especials de Treball).
Promovent la contractació pública socialment responsable les administracions públiques poden portar a terme una actuació clau en la millora del sistema de benestar del nostre país.