Segarra és el testimoni únic i irrepetible dels 42 anys d’història de l’actual Fupar Fundació; des dels seus origens l’any 1973, als antics Tallers Protegits Amat Roumens, fins avui.

Josepa Segarra és la història viva de Fupar i un exemple de l’assoliment dels objectius que es va fixar la Fundació en els seus origens: donar continuïtat al procés de formació i d’integració social de les persones amb discapacitat una vegada finalitzada l’etapa d’educació especial. ‘La porta de Fupar en aquell moment va ser una escletxa de llum. Aquí ha trobat comprensió, carinyo, paciència, afecte i sobretot respecte. S’ha sentit útil, autónoma, independent, necessària, protegida i segura. En definitiva, contenta i feliç. Vist des de la perspectiva d’ara, hem de dir que Fupar ha estat una segona llar per la Josepa. Aquell espai on, passés el que passés, ella hi podia estar’, explica la família en una emotiva carta d’agraïment.

L’any 1973 la família Segarra van formar part del grup de pares que buscaven una continuïtat de formació i d’integració social dels seus fills amb discapacitat. Va ser aleshores quan Josepa Segarra va ser atesa en el primer col·lectiu de persones amb discapacitat als Antics Tallers Protegits Amat Roumens. Aquest espai, primer ubicat al carrer Francesc Oller, es va convertir en un projecte pioner i innovador a l’Estat Espanyol basat en un plantejament nou: l’ocupació laboral com a forma d’integració social.

‘Mai dels mais hauriem pogut imaginar que llavors la Josepa començava un camí que duraria més de 40 anys’, explica la família i afegeixen que ‘era un moment fosc, de pors i incerteses ja que no hi havia més ajuda que el sentit comú i una gran dosi de paciència per anar trobant les solucions dia a dia’. Per a tot l’equip de professionals i usuaris de Fupar ha estat un motiu d’alegria i empenta per seguir treballant per la inclusió social i laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual al saber que, per als familiars de la Josepa, Fupar ha estat per ells el que pretén ser, ‘un espai compromès de cor i amb honestedat amb les persones amb discapacitat i les seves famílies’.

Gràcies per haver pogut estar a FUPAR. M’han atès molt bé. Estic molt contenta de treballar aquí, molt però molt. No m’ha fet mai mandra d’anar a treballar. M’ha agradat ser sempre la primera, per a no fer tard. Aquí sempre m’he avingut amb tothom i he tingut amigues per sempre.
Gràcies, gràcies i mil cops…GRÀCIES!

Josepa Segarra. Terrassa, 24 de juliol de 2015.